La SCAF ret homenatge a la Dra. Alegria Borràs amb una ponència de la professora Cristina González Beilfuss sobre el reglament europeu 2019/1111

El passat 16 d’abril es va celebrar una nova edició dels Divendres de la SCAF, que volia retre homenatge a la Dra. Alegria Borràs, que va morir el mes de desembre de 2020. Borràs va ser catedràtica de dret privat a la Universitat de Barcelona i, entre d’altres càrrecs, va ser la delegada de l’Estat Espanyol a la Conferència de la Haya. Entre les moltes matèries a les quals es va dedicar, en destacaven la protecció internacional dels infants i l’adopció internacional, així com el dret internacional privat de família i el dret de successions. Com a conseqüència del seu bon fer, va obtenir un gran nombre de reconeixements durant la seva carrera professional. Va ser una gran amiga de la SCAF, amb qui va mantenir una relació de cordialitat i va ser ponent en diferents jornades.

La ponent, la Dra. Cristina González Beilfuss, catedràtica de dret internacional privat de la Universitat de Barcelona, va parlar sobre la reforma del reglament Brussel·les 2 Bis i quines son les principals novetats d’interès pels advocats de família. Aquest tema d’actualitat està molt vinculat a la Dra. Alegria Borràs, ja que el reglament Brussel·les 2 Bis, al qual substitueix aquest nou reglament, va ser negociat als anys 90 i la relatora del reglament va ser la Dra. Borràs: va escriure el que ara es coneix com “informe Borràs”, que continua sent citat a l’hora d’interpretar aquestes normes.

Els Divendres de la SCAF

Què regula aquest nou reglament? dues matèries: la separació, nul·litat i divorci per establir regles de competència internacional i reconeixement i execució de resolucions i s'ocupa de la responsabilitat parental, introduint regles de competència judicial, reconeixement i execució i cooperació internacional.

Sobre el tribunal competent per conèixer la nul·litat separació i divorci: fins a la data, existien set regles diferents de manera que es produeix una carrera per posar abans del procés. Això s'ha criticat perquè sembla contrària a l'esperit de família que el que busca és que s'arribi a acords i en canvi, "guanya" qui arriba abans a tribunal.

Aquesta cursa no s'ha canviat per raons de política dels estats: Europa no té un criteri idèntic en tots els seus estats sobre el matrimoni i per tant, s'ha preferit no entrar en aquesta situació tan conflictiva. L'única modificació sobre matrimoni, rellevant, se centra en el divorci notarial (els notaris no tenen condició de jutges en general) i per tant, calia concretar si el reglament europeu també incloïa aquests divorcis.

Sobre la responsabilitat parental, no és només la guarda o les visites, sinó també la tutela i la protecció integral. Quins canvis es destaquen respecte a la responsabilitat parental? S'ha reforçat la llibertat per escollir el tribunal competent per a aquests casos. La primacia es dóna a el jutge de lloc de residència habitual de el nen / a però, es va regular que els progenitors puguin pactar que conegués el tema altre jutge diferent. A poc a poc, s'ha anat ampliant la possibilitat de competència. Ara es vol fer un pas més enllà: que es pugui pactar ABANS que hi hagi cap problema, com serà el tribunal competent en cas de disputa parental 8art. 10 Reglament 2019/1111)

Altres canvis destacables son, en l’àmbit de la sostracció de menors: S'ha creat una secció en el Reglament 2019/1111, que va regulant de manera molt més detallada com ha de ser el procés en cas de sostracció. La novetat és que ha de contemplar-se la mediació (art. 25): s'esmenta per primera vegada i de manera expressa, el recurs de la mediació. Això suposa reconèixer que possiblement, les vies judicials en les sostraccions no acaben de resoldre el conflicte que existeix darrere de tota sostracció.

Eficàcia extraterritorial dels acords: Com es garanteix que els acords entre les parts siguin vinculants i executables davant estats aliens a el lloc en què s'ha pactat. El reglament intenta regular aquesta execució però encara hi ha molta feina per fer.

Finalment: l'abolició de l’exequàtur. Quan tinc una decisió dictada en un estat es preveu que jo pugui, directament, fer-la executar i reconèixer en un altre estat de la U.E. sense necessitat de l’exequàtur.

Hi ha una habilitació general per a la cooperació judicial directa. Què significa 'que el jutge d'un estat membre pugui cooperar directament amb el jutge d'un altre estat membre. A la pràctica, aquesta cooperació judicial directa és més complicat. especialment, el tema de l'idioma. Aquesta cooperació directa pot ser molt efectiva en casos com la sostracció de menors en què els jutges de l'Estat sostret i sostraient podran tenir comunicació directa entre ells i pal·liar els possibles dubtes que puguin tenir.

 

Gestació subrogada: urgeix l’acord internacional

Tot i que l'article 10 de la Llei de Tècniques de Reproducció Assistida reputa nul i contrari a l'ordre públic el contracte l'objecte del qual és la maternitat subrogada, malgrat tot els fills de pare espanyol que aporta el material genètic a una mare gestant a l'empara d'una altra legislació estrangera, tenen accés a inscripció en el Registre Civil Espanyol, com a espanyols, adquirint la filiació i la seva nacionalitat. És requisit indispensable que aportin la sentència estrangera que acorda la filiació a favor de al menys un progenitor espanyol, emesa pel jutge competent de país sota la legislació de la qual van contractar, garantista respecte a l'interès del menor, els drets de la gestant i el vincle biològic. La sentència ha d'obtenir l’exequàtur. També poden valer-se d’una resolució dictada en procés similar a jurisdicció voluntària, que haurà de ser reconeguda mitjançant el tràmit previ, que determina la Llei de Cooperació Jurídica Internacional.

Sent aquesta la norma aplicable (Resolució de 2010 DGRN) centenars de famílies espanyoles, a través d'agències que intervenen amb clar ànim de lucre, han vingut a celebrar contractes de maternitat subrogada a Ucraïna, en ser el país amb costos més baixos. El preu mitjà és de 50.000 euros, dels quals la mare que dóna a llum rep uns 15.000 €. Aquesta informació és púbica i es pot consultar en nombrosos anuncis a la xarxa.

El cert és que els pares biològics comitents van començar a sol·licitar la inscripció dels seus fills davant el Consolat a Kíev, per via de reconeixement, complint els requisits exigits a l'efecte per la llei de Registre Civil, és a dir consentiment de la mare gestant i prova irrefutable d'ADN. A Ucraïna, en tot el procés de la gestació per substitució només es dóna intervenció notarial, sense que estigui involucrada la judicatura. I el Consolat de Kíev anava inscrivint el naixement, la filiació i la nacionalitat del nounat que, a continuació, viatjava a Espanya en companyia del seu pare biològic i la seva futura mare per adopció ja que com sabem en el nostre ordenament està prevista l'adopció de fill del cònjuge o parella estable. (Step child adoption).

El 14.2.19 la Direcció General de Registres i Notariat va emetre una resolució donant cobertura a aquest sistema que de facto s'estava duent a terme a Kíev. Però de manera fulminant i reactiva el 16.2.19 la ministra de Justícia entrant (PSOE) interromp aquesta pràctica i deixa penjats al llimb dels justos a 39 nadons ja nascuts (que van aconseguir tornar) i 80 en camí als quals nega qualsevol reconeixement si no és aportant una sentència judicial, de totes totes inexistent. El partit governant ha manifestat que "El PSOE no pot abraçar cap pràctica que suposi soscavar els drets de les dones ni de les nenes i apuntalar la feminització de la pobresa".

Com a conseqüència de l'anterior, el 18.2.19 es dicta una altra resolució de la DGRN (vigent avui dia) que manté l'exigència de sentència estrangera (més exequàtur), però deixa una porta oberta per a la inscripció dels nascuts per aquesta tècnica fora d'Espanya en països on no hi ha cap intervenció judicial. En efecte, ve a dir que en aquest cas el pare biològic ha d'aconseguir al país d'origen passaport del nascut i permís perquè aquest viatgi a Espanya i serà aquí on s'obtingui una sentència, i es verifiquin totes les garanties (consentiment de la gestant, acreditació d'ADN, control d'un possible tràfic de menors, etc. ...) a través del procediment judicial de reclamació de paternitat pel pare biològic o d’obertura d'expedient davant el Registre Civil amb intervenció del Ministeri Fiscal.

El que crida l’atenció d'aquesta última resolució és la contundència amb què es posiciona el govern contra la maternitat subrogada. Diu el text legal que "La gestació per substitució constitueix un fenomen en què es produeix una greu vulneració dels drets dels menors i de les mares gestants (...) l'actuació dels poders públics ha de garantir a la dona una adient protecció contra el perill d'abusos de situacions de vulnerabilitat que és de tot punt inacceptable. Resulta a més clar que la lucrativa activitat de les agències mediadores que operen en aquest terreny no pot considerar-se ajustada a dret. Caldria una actuació internacional coordinada per fer-hi front de manera eficaç. Fins que no es disposi d'aquest clar marc internacional, i sense perjudici de l'adopció de les mesures oportunes i més contundents per tallar aquesta pràctica a Espanya, s'ha de tractar el fenomen amb el necessari rigor”.

Queda per a la reflexió com prendre un fet que no només existeix, sinó que va en augment, i que resulta difícil ignorar. La maternitat subrogada té més acceptació en els països en els quals es permet sense intervenir preu, amb caràcter altruista. I troba grans detractors quan el menor i la gestant es converteixen en objecte de comerç, només a l’abast de determinades butxaques. Seria no només necessari, sinó urgent unificar criteris internacionals per preservar necessàriament i en primer lloc l'interès del menor, la integritat de les gestants i evitar en tot cas que es pugui habilitar una camí d’amagat pel tràfic de persones.

 

Concha Ballester Colomer
Vocal de la Junta de la SCAF

 

L'advocat Francesc Vega Sala rep la Creu d'Honor de Sant Raimon de Penyafort en un acte íntim

Francesc Vega Sala, president d'honor de la Societat Catalana d'Advocats de Família (SCAF) ha rebut aquest dilluns, 12 d’abril, la Creu de Sant Raimon de Penyafort de mans de la presidenta de la SCAF, Mercè Mira, i de la presidenta i el president emèrit del Consell de l'Advocacia Catalana, M. Eugènia Gay i Ignasi Puig Ventalló, respectivament. Aquest guardó, concedit pel Ministeri de Justícia, és un dels més grans reconeixements que concedeix el Ministeri i premia "els mèrits contrets en l'aplicació i l'estudi del Dret en totes les seves branques". Entre d'altres mèrits, Vega és considerat l'impulsor de la indemnització pel treball domèstic equivalent a la pensió, de l'article 1.438 del Codi Civil.

Francesc Vega Sala

Segons Mercè Mira, presidenta de l'SCAF, "per a tots els advocats que ens dediquem a el Dret de Família Francesc Vega Sala és el nostre referent, tant a nivell professional com a docent, ja que sempre ha tingut obertes les portes del seu despatx per a qualsevol consulta, dubte, etc.., als companys als quals ha rebut, amb la generositat i humilitat que el caracteritzen. Ha estat molt generós amb el munt de deixebles que van aprendre d'ell. Encara que ell era el mestre, ens feia sentir com iguals als que començàvem. Va posar en valor el Dret de Família. Podríem dir que va inventar el dret de família i va ser un dels seus creadors. Ha estat un visionari ".

Per la seva banda, la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, M. Eugènia Gay, ha destacat que “aquest premi és un reconeixement a la brillant trajectòria vital i professional de Francesc Vega Sala, en la que destaquen les valuoses aportacions en l’estudi i desenvolupament del Dret de Família”.

Francesc Vega Sala va néixer el 1929. Va cursar la llicenciatura de Dret a la Universitat de Barcelona, la llicenciatura de Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca i la Diplomatura en Dret comparat per la Universitat Internacional de Ciències Comparades de Luxemburg. És Diplomat de l'Estudi Rotal del Tribunal de la Rota de la Nunciatura Apostòlica d'Espanya i Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Va ser secretari de l'Associació de Canonistes. Es va dedicar a l'estudi del Dret Comparat i es va relacionar amb personatges com el ministre d'Afers Exteriors de França. Als 39 anys va començar a exercir com a advocat de Família. Va participar a Puerto Rico en el Primer Congrés Mundial de Família. Va escriure el segon llibre que es va publicar a Espanya sobre el divorci. Va ser fundador i primer president de la Secció de Dret matrimonial del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, President de l'Associació Espanyola d'Advocats de Família (AEAFA) i fundador de la Societat Catalana d'Advocats de Família (SCAF), de la qual n’és President de Honor. Va ser membre de la Comissió del Ministeri de Justícia per a la revisió, en tema matrimonial, del Concordat amb la Santa Seu, Ex vocal de l'Observatori de Dret Privat (Secció Dret de Família) de la Generalitat de CataIunya i coautor, amb el magistrat Sr. Manubens, de les esmenes de Minoria Catalana al Projecte de Llei de Divorci. Va estar present, al costat d'altres advocats de Barcelona, en la redacció de la Llei 30/1981, de 7 de juliol, per la qual "es modifica la regulació del matrimoni en el Codi civil i es determina el procediment a seguir en les causes de nul·litat, separació i divorci". Ha format part de comissions de reforma i modernització del Dret de Família sota els auspicis de la Generalitat de Catalunya, i va ser l'impulsor de l'article 23 de la Llei 8/1993, de 30 de setembre, de modificació de la Compilació en matèria de relacions patrimonials entre els cònjuges; que establia per primera vegada una compensació econòmica en el cas de liquidació del règim econòmic de separació de béns. Va formar part del petit grup d'advocats especialitzats en Dret de Família que van estar amb l'advocat de Madrid Luis Zarraluqui, fundador de l'Associació Espanyola d'Advocats de Família (AEAFA) de l'any 1992 i que s'ha convertit en l'Associació més important a nivell mundial d'especialistes en aquesta matèria, que actualment té més de 2.000 socis de tot Espanya.

 

L’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu presenta el vídeo de difusió d’aquest mètode de resolució de conflictes

El passat dijous 25 de març, l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu feia públic el vídeo que ha confeccionat per donar visibilitat al procés col·laboratiu com a mètode alternatiu de resolució de conflictes extrajudicial.

L’acte de presentació va ser íntim, en família, i a més de les salutacions i presentacions per part de la impulsora i Presidenta de l’Associació , l’advocada Mon Tur, també les advocades Núria Alba, Macu Ruz i Sònia Álvarez (de la junta de la SCAF) van compartir l’experiència de la gravació i el director del vídeo, Marc Arisa, va posar de relleu l’experiència del que li va suposar treballar d’una manera tan directa amb l’Associació fent la cloenda de la presentació la Sra. Elena Lauroba, l’altra alma mater de l’Associació i Professora Titular de Dret Civil de l’UB.

La presentació va comptar amb l’honor de l’ intervenció de la Sra. Dolors Viñas, Magistrada de la Sala 12ª de la Audiència de Barcelona amb competències en família, el Sr. Xavier Bernadí, Director General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat i la Sra. Natàlia Farré, Adjunta a la Síndica de Greuges.

Tots tres van destacar la importància i la necessitat de fomentar processos de resolució de conflictes alternatius on quedin salvaguardades les relacions entre les parts una vegada es tanca el conflicte.

I en el cas del Dret Col·laboratiu, es necessari ressaltar que es tracta d’un ADR on els advocats son part essencial per la solució del conflicte: els advocats mantenen la seva essència d’assessorament i defensa dels clients però des d’una perspectiva on el ciutadà es el centre y el subjecte actiu en la solució dels seus conflictes.

Es tracta de sortir de la zona de confort des de la que els advocats tendim a negociar i explorar altes vies que vagin més enllà de les posicions (del que vull) per indagar l’interès (per a què ho vull); aprendre a escoltar i a acompanyar als nostres clients i fer una defensa rigorosa dels seus interessos en un entorn de negociació constructiu.

 

La SCAF, molt present en el I Congrés de la Infància i Adolescència

El 25 i 26 de març va tenir lloc a la seu de Col·legi d'Advocats de Madrid, el I Congrés de la Infància i l'Adolescència amb les intervencions de més de 80 juristes i especialistes i l’assistència de més de 6.000 persones.

I Congrés de la Infància i Adolescència

Al comitè d’honor del congrés hi eren presents el president d’honor de la SCAF, Francesc Vega Sala. Al comité científic hi era la presidenta de la SCAF, Mercè Mira Cortadellas, la sòcia de la SCAF i presidenta de AEAFA Mariló Lozano, la sòcia de la SCAF Mercè Pigem i Palmés i el soci de la SCAF Joaquim de Miquel Sagnier.

Com a ponents hi van intervenir la Mercè Pigem i Palmés amb una ponència sobre l'especialització judicial en infancia, família i incapacitats i raons a favor. Entre les seves paraules, en destaquem: “el transcurs del temps és una especialització però tots sabem que l'après pel transcurs del temps, s'aconsegueix pel procés de prova-error i en família no ens podem permetre que el ciutadà pateixi aquest aprenentatge”.

La sòcia i membre de la junta Mª Pilar Tintoré Garriga va parlar sobre l’audiència del menor vs. la seva avaluación per l’Equip tècnic, és compatible o convenient? Sobre les cambres Gessel va comentar “tot i que habitualment s'utilitzen en l'àmbit penal, podrien ser també útils en exploracions de família per als menors de 10 anys i també per a majors de 12 anys en què els nens presentessin alguna dificultat”.

La sòcia i presidenta de la AEAFA Mariló Lozano va parlar sobre la protecció dels NNA en els processos de ruptura de parella: efectes i mesures. Mediació.

El soci Joaquim de Miquel Sagnier va moderar la Taula de partits polítics

El Comitè organitzador del Congrés, juntament amb els comitès d'Honor i Científic, han fet públiques les seves recomanacions per protegir els menors en els processos de Família i garantir la igualtat d'accés a la justícia en tot el territori nacional (es poden trobar les conclusions en aquest link: https://bit.ly/3wc4k3k)

 

Les parelles estables

Seria recomanable que les persones, abans d’iniciar la convivència, tinguessin informació sobre els efectes de la unió i les conseqüències que se’n deriven, la qual preferentment podran obtenir-la a través dels Advocats especialitzats en família.

Creiem que la regulació legal ha tingut poca influència en l’adopció de decisions sobre constitució legal de parelles estables, doncs aquesta no es limita a la definició de la seva consideració legal, sinó que pot tenir importants conseqüències en el moment de la seva extinció, ja sigui per ruptura, o pel traspàs dels seus integrants, tan en l’àmbit administratiu com en el dret hereditari, especialment en els supòsits de successió intestada.

L’abundant i complexa litúrgia tradicional prematrimonial i matrimonial, en els àmbits socials, religiosos i jurídics, està sent substituïda progressivament per una situació de fet que eludeix tot el cerimonial, però que evidentment ens porta a la contemplació d’una nova realitat.

El legislador català és va veure compel·lit a promoure una primera regulació d’aquesta nova forma convivencial, amb la promulgació de la Llei 10/1998, d’Unions Estables de Parella, i la posterior incorporació al Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya.

En la definició legal de la parella estable es contemplen tres supòsits de concurrència, qualsevol dels quals ja és suficient per la consideració de que dos persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial la constitueixen. Dos d’ells - si durant la convivència tenen un fill comú i/o si formalitzen la relació en escriptura pública – requereixen com a mínim un acte d’exteriorització d’una voluntat positiva, però el tercer – si la convivència dura més de dos anys ininterromputs – ni tan se vol això.

En tot cas, el supòsit inicial - convivència en comunitat anàloga a la matrimonial - contra altres formes de convivència, inclús regulades per llei, ja requereix una prova ferma, o l’establiment d’una presumpció judicial que complica la definició.

En el tercer supòsit - la convivència ininterrompuda durant dos anys - sense externalització de signes de manifestació de voluntat, o inclús amb la manifestació negativa de la voluntat de constituir parella estable, xoca frontalment amb l’emissió del consentiment exprés per contreure matrimoni.

Tot això porta en alguns casos a una controvèrsia sobre qui ha constituït o no una parella estable, el seu reconeixement o negació, que podria o caldria evitar.

 

Joaquim Betriu Monclús
Vicepresident 1r de la SCAF