Accés usuaris
Piulades

Unioni Civili e convivenze di fatto. Quali diritti? (Venècia - Maig 2015)

Unioni Civili e convivenze di fatto. Quali diritti?

Venècia - Maig 2015

 

La Asociación Italiana de Abogados de Familia organizó en mayo pasado, en Venezia, una jornada bajo el título  “Unioni Civili e convivenze di fatto. Quali diritti?” al hilo del proyecto legislativo  italiano sobre uniones civiles. A estas  conferencias fue invitada la SCAF, en la persona de  nuestra compañera Concha Ballester Colomer, a fin de transmitir cual es la situación  en España y Cataluña de las parejas de hecho. La exposición se refirió tanto al derecho privado, comparativo entre los diferentes derechos  autonómicos, así  como al derecho público  y constitucional. A resaltar la posición pionera del derecho catalán, desde la ley de uniones estables de pareja de 1998. Se hizo mención de la   repercusión  que la aprobación del matrimonio homosexual (Código Civil de 2005)  ha tenido en el derecho internacional, ibero americano y del entorno europeo. Obvio decir que el matrimonio homosexual  no está reconocido en absoluto por la legislación italiana a día de hoy. Por poner un ejemplo concreto: las parejas italianas  homosexuales, residentes en Italia, y  casadas en  otros países (por ejemplo en España)  no verán reconocido su matrimonio en Italia, pero de acreditarlo, desde la aprobación del proyecto legislativo en cuestión serán reconocidas como pareja de hecho, o unión civil.

En resumen: una sesión de estudio interesantísima en un lugar incomparable.

 

Moment de la intervenció de Concha Ballester

 

 

Encuentro del CGPJ con Abogados de Familia (València - 2014)


Encuentro del CGPJ con Abogados de Familia

Jornades 2014 . València

 

 

Els passat 29, 30 de setembre i 1 d'octubre del 2014 varen tenir lloc a València els Encuentros del CGPJ amb Advocats de Família en els quals va intervenir la nostra companya i vocal de la Junta Directiva de l'SCAF Concha Ballester Colomer i en la qual va pronunciar la seva ponència sobre la prova psicosocial.

Us transcrivim el resum d'aquella ponència que ens ha facilitat:

 

Breve resumen de la ponencia  sobre la prueba psicosocial.

 

En prácticamente todos los Encuentros de CGPJ con Abogados de Familia se ha llamado la atención sobre el informe psicosocial,  pues cuando abres la puerta del equipo técnico,  te adentras en un terreno no jurídico, no regulado, no homologado en sus métodos, o en el que no hay métodos establecidos, y sin embargo se trata de una prueba  que puede determinar la guarda.

 

Casi cada Juzgado de Familia, sea cual sea la comunidad autónoma a la que nos refiramos, tiene, o no, un equipo psicosocial, que arbitra de manera autónoma el  cómo y cuándo realiza  su informe final. La casuística va desde una única  entrevista de la trabajadora social con los progenitores, hasta todas las variedades que se quiera. Esta prueba específica del derecho de familia no encaja en los trámites de la pericial, al practicarse por órganos de auxilio judicial, sometidos a un sistema de responsabilidad diferente o funcionarial, no controlada por los colegios oficiales, que incurre  en una opacidad sistemáticamente denunciada viagrasstore.net. Ello  sin perjuicio de reconocer la necesidad  de la prueba y la labor  valiosa que en general realizan estos equipos a fin de identificar el mayor beneficio del menor. Pero dado que el 90% de las sentencias reflejan en el fallo las directrices de dicho informe, es una cuestión de seguridad jurídica elemental que dicha prueba, así como el propio equipo psicosocial,  tengan  un marco procesal regulado en la Ley de Enjuiciamiento Civil, comprensivo de su objeto, su función, su composición, la  especialización profesional  ,su  adscripción y en lo posible la regulación de los plazos de emisión de dichos informes que, (según casuística verificada en diferentes demarcaciones  judiciales)  van de cuatro meses hasta tres años,  lo que obviamente no es aceptable. Algunos jueces deniegan esta prueba por cuanto les alarga los procedimientos demasiado. Además  se puso de relieve la necesidad de valorar  el informe en relación con las demás pruebas obrantes en autos, pues,  aunque no es vinculante, en el ya  citado altísimo porcentaje  los juzgados se atienen a las conclusiones  de los dictámenes, incluso no admitiendo ya más prueba  cuando acuerdan  la intervención del equipo técnico. Y se hizo hincapié en recientes sentencias del TS que casan otras de Audiencias Provinciales, basadas en el informe psicosocial exclusivamente, precisamente por no haber tenido en cuenta otras pruebas  y que “pueden  y deben también ser tenidas en cuenta a fin de llegar al principal objetivo del proceso de familia que no es otro que, bajo el prisma, en cada caso concreto,  de  cuál  sea el interés  del menor, procurar a los hijos las relaciones con ambos progenitores más normales posibles y lo más parecidas posibles a la situación anterior a la ruptura” (T.S 29 abril 2013, 19 de julio de 2013 y 17 diciembre 2013). También se puso el acento en la necesidad de que sea el Consejo General del Poder Judicial quien tome la iniciativa a fin de elaborar un protocolo de buenas prácticas profesionales (contando con un equipo multidisciplinar) para la realización de  los informes psicosociales, que pueda aplicarse en todo el territorio nacional. Se deberían unificar  los criterios orientadores, y   metodología  que ha de seguir  un informe sobre custodia, sea  equipo técnico,  perito judicial o perito  de parte. Téngase en cuenta que la máxima expresión de la defensa se encuentra en el recurso y reiterada jurisprudencia sienta que puede impugnarse el dictamen  del equipo técnico si el Juez lo interpreta de modo irracional o contra las reglas de la sana crítica, siendo tarea casi imposible la impugnación del propio dictámen.

 

La ponente, a fin de solventar en lo posible la problemática presentada,  concluyó con dos propuestas: la  necesidad de una regulación/marco en la LEC como medio de prueba específico de los procedimientos de familia, y que el CGPJ tome la iniciativa en la elaboración de un protocolo metodológico general.

 

Concha Ballester Colomer

 Moment de la intervenció de la nostra companya Concha Ballester als Encuentros del CGPJ

Moment de la intervenció de Concha Ballester

 


 

 

Convenio de La Haya de 1996. Repercusiones prácticas.

 

En aquest mateix Encuentro del CGPJ amb Advocats de Família celebrats a València va intervenir-hi també la nostra companya i vocal de la Junta Directiva de l'SCAF Ma. del Pilar Tintoré Garriga exposant les repercusions pràctiques del Conveni de La Haya de 1996 sobre Protecció dels Infants en la què es varen tractar un ampli ventall de qüestions relatives a la protecció internacional dels infants i relatiu a qüestions transfrontereres de protección dels infants.

Us facilitem la documentació relativa a aquella ponència:

 

Ponència Convenio de La Haya. Repercusiones prácticas (PDF)  pdf_icon

  Intervenció de Ma. del Pilar Tintoré
Moment de la intervenció de Maria del Pilar Tintoré

 

 

 

 

Modificació llibre cinquè del Codi civil de Catalunya (drets reals)

En el DOGC de 20 de maig de 2015 s’ha publicat la Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals.

Amb aquesta modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya es pretén donar solució a gran part dels problemes manifestats i corregir les imprecisions, les disfuncions i els contrasentits detectats en l’aplicació de la norma, alhora que s’harmonitzen i coordinen amb les altres parts del mateix llibre cinquè i dels altres llibres del Codi civil aprovats amb posterioritat. Els articles mantenen la numeració i, en general, la denominació originària.

D’acord amb la Disposició final de la Llei:

1. Aquesta llei entra en vigor al cap d’un mes d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

2. Aquesta llei s’aplica també als immobles constituïts en règim de propietat horitzontal abans de la seva entrada en vigor.

3. Sens perjudici del que estableix l’apartat 2, la preferència de cobrament que regula l’article 553-4.3 del Codi civil i l’afecció real dels elements privatius que regula l’article 553-5.1 del Codi civil, ambdós en la redacció que estableix aquesta llei, només s’apliquen als crèdits que es reclamin judicialment o a les transmissions que es produeixin a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

 

Modificació del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya (drets reals) (PDF) pdf_icon

 

  http://stor..is-professional/

Harmonització del Codi civil de Catalunya

En el DOGC de 20 de maig de 2015 s’ha publicat la Llei 6/2015, del 13 de maig, d'harmonització del Codi civil de Catalunya.

D’acord amb la pròpia exposició de motius de la Llei, la seva finalitat és endegar la tasca d’harmonització del conjunt del Codi civil de Catalunya per a salvar errades o omissions, i evitar la producció d’efectes indesitjats per causa de l’ambigüitat o la incompletesa de la redacció d’alguns preceptes. Es modifiquen disposicions dels llibres primer, segon, quart i cinquè del Codi.

D’acord amb la Disposició final de la Llei:

1. Aquesta llei entra en vigor al cap de vint dies d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

2. La modificació de l’apartat 1 de l’article 461-12 és aplicable al dret vigent del cridat a acceptar o repudiar l’herència en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

3. L’article 565-11.1.c s’aplica a tots els censos, qualsevol que sigui la data de llur constitució.

 

Harmonització del Codi civil de Catalunya (PDF) pdf_icon

 

Crònica de la Jornada a Lleida (24/4/15)

 

En el marc del conveni de col·laboració signat en el seu dia per l'SCAF amb la Universitat de Lleida, el passat dia 24 d'abril i organitzada conjuntament amb el Departament de Dret Privat de la Facultat de Dret de Lleida, es dugué a terme, a l'Aula Magna de l’Institut d'Estudis Ilerdencs, una Jornada amb el títol "Impacte de la crisi econòmica i financera en les famílies: perspectiva jurídica i social", en que es varen desenvolupar diverses ponències i una Taula Rodona moderada pel nostre company Francesc Vega Sala i amb participació de la Presidenta Mercè Mira Cortadellas i de la nostra associada Pilar Sánchez Villuendas.

La Jornada, per la gran actualitat de la problemàtica tractada, va tenir una gran assistència i participació, especialment d'estudiants de la Facultat, resultant una experiència molt gratificant, que deixa oberta la porta a noves col·laboracions en el futur i que estudiarem ampliar a altres universitats catalanes.

 

Jornada a Lleida

 

Agraïment del Col·legi a la tasca professional duta a terme per Francesc Vega Sala i a la donació del seu fons bibliogràfic

Recepció amb Francesc Vega Sala a la Biblioteca de l'ICAB El proppassat dijous, 12 de febrer, es va fer una petita recepció a en Francesc Vega Sala a la Biblioteca de l’ICAB, on s’ha col·locat una placa amb el seu nom, per a denominar un dels apartats de la Biblioteca, com agraïment del col·legi a la seva tasca professional i a la donació del seu fons bibliogràfic.
 
Aquest apartat, on s’ha ubicat aquest fons bibliogràfic donat per Francesc Vega Sala, es troba justament a la entrada de la Sala dels Usatges, un dels espais més importants de la Biblioteca i de l’edifici col·legial.
 
La Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona és una institució "per a i dels advocats", que es troba especialitzada en Dret i ciències socials i està considerada com una de les biblioteques jurídiques més importants d'Europa. Des del seu origen, la seva missió és posar a l'abast dels col·legiats tots els recursos d'informació necessaris per recolzar i facilitar l'exercici professional de l'advocacia.
 
Actualment té més de 300.000 volums, prop de 1.300 títols de publicacions periòdiques i 50 bases de dades amb contingut legislatiu, jurisprudencial, doctrinal, de models i formularis.
   Francesc Vega Sala i Oriol Rusca Nadal, degà de
   l'ICAB, a la Biblioteca de l'ICAB