Accés usuaris
Piulades

Crònica de les XIV Jornades de Dret de Família de Barcelona

 

Les XIV Jornades de Dret de Família van tenir lloc els dies 24 i 25 de novembre a The Imperial, l’antic Saló Imperial del Tradicional Hotel Ritz de Barcelona.

Vista general The Imperial

L'Honorable Sr. Carles Mundó Blanch, Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i la Sra. Mercè Mira Cortadellas varen dirigir unes paraules de benvinguda als prop de 260 assistents presents per a, acte seguit, donar inici a les Jornades. El Conseller va aprofitar la seva intervenció per a anunciar que, abans d’acabar l’any, entrarà en funcionament el Registre de parelles estables a Catalunya; que va crear el Decret llei 3/2015, de modificació de la Llei 25/2010, i amb el que es pretén crear els instruments necessaris per a estendre la igualtat dels drets civils de què gaudeixen les parelles estables a Catalunya des de 1998, a l’àmbit dels drets de caràcter públic, per facilitar l’acreditació de l’existència de la parella estable com, per exemple, per accedir a percebre la pensió de viduïtat de la Seguretat Social.

Inauguració XIV Jornades BCN 

La primera intervenció va ser a càrrec del Magistrat del Tribunal Constitucional Juan Antonio Xiol Rios, que va exposar quin era el contingut constitucional del Dret de Família; és a dir, en quina forma i dins de quins límits ve a recollir el Dret de Família dins de la Constitució espanyola. Assenyalà des de bon començament que la Constitució espanyola concep el sistema jurídic des d’una perspectiva individual i la família és un dels grups en que es pot integrar l’individu. A continuació va exposar els drets fonamentals que tenen relació amb la família com són els de llibertat i igualtat, dret a l’honor, el dret a la vida i a la integritat física i moral, el dret a la intimitat, a la inviolabilitat del domicili, al secret de les comunicacions, a la pròpia imatge i a la llibertat religiosa, acabant la seva ponència amb l’estudi de la protecció de la família com a principi rector de la política social i econòmica.

 1a Ponència

El Sr. Francesc Xavier Pereda, Magistrat President de la Secció 18a de l’Audiència Provincial de Barcelona, va fer un repàs de les tendències legislatives i de la situació jurisprudencial actual de la guarda compartida, tant a nivell del TC, TS, TSJC i AP.

Va deixar constància de que, tot i que el TS i el TSJC defensen la guarda compartida, en la seva opinió la tendència està canviant, ja que s’han de valorar els matisos jurídics que poden existir en cada cas concret. També va incidir en el fet de que no es pot identificar guarda compartida amb repartiment igualitari del temps i que, en definitiva, el realment important és la paternitat i maternitat responsables. Per últim, va donar una dada: hi ha més casos significatius de fracàs de la guarda compartida que de la monoparental.

2a Ponència 

El Magistrat Carlos Puigcerver, que té adjudicada en exclusiva la tramitació de tots el concursos de persona física de Barcelona, ens va fer una exposició bàsica sobre el concurs de persona física, però va dirigir la seva ponència a les possibilitat d’acollir-se al Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet; benefici que s’aconsegueix, preferentment, amb la tramitació d’un Acord Extrajudicial de Pagaments que es tramita davant Notari, la presentació d’un Concurs Consecutiu per part del Mediador Concursal, la liquidació patrimonial i la concessió de l’exoneració, que és el que coneixem com a SEGONA OPORTUNITAT.

3a Ponència 

La Sra. Ma. Eugènia Alegret, Magistrada del TSJC, va presentar una ponència sobre la prestació compensatòria en la doctrina del TSJC, incidint en una de les principals novetats del Llibre II del Codi civil de Catalunya; com és el caràcter essencialment temporal de la prestació, excepte si concorren circumstàncies excepcionals que facin aconsellable acordar-la amb caràcter indefinit. També va fer especial referència a les formes de pagament, ja sigui en capital, en béns o de forma mixta (capital/béns).

4a Ponència 

El Sr. Antonio Javier Pérez Martín, Magistrat del Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Còrdova, va presentar un estudi acurat i exhaustiu sobre la divisió de la cosa comuna i va fer una exposició sobre les diferents resolucions d’interès relacionades amb el tema tractat.

5a Ponència 

La Sra. Carolina Marín Pedreño, advocada i solicitor al Regne Unit, va donar una interessant visió política del Brexit, des del punt de vista del resident al Regne Unit; expressant la preocupació dels advocats de família britànics i altres forces jurídiques per tal que el dret de família es tingui en consideració a l'hora d'arbitrar i articular la sortida de la Unió Europea. Va exposar amb precisió aquells tractats internacionals, com el principalíssim Conveni de la Haia, que no es veuran afectats per la ruptura, tenint en compte que van ésser subscrits per Anglaterra com a país individual, així com aquells reglaments europeus, que sí es veuran afectats, per haver-se subscrit pel Regne Unit com a país de la UE. Va afegir una interessant casuística sobre aquesta última qüestió.

6a Ponència 

 

Carta de felicitació al Sr. Oriol Rusca pel seu nomenament com a President del CICAC

 

Benvolgudes i benvolguts,
 
Us adjuntem per al vostre coneixement la carta de felicitació que vam fer al company Sr. Oriol Rusca pel seu nomenament com a President del CICAC, carta que va ser contestada donant-nos les gràcies.
 
Cordialment,

 

Carta de felicitació enviada al Sr. Oriol Rusca (PDF)pdf_icon

 

Conclusiones del Encuentro con la Abogacía especializada en Derecho de Familia (Madrid, 5-7 Octubre 2015)

 

Benvolgudes companyes i companys,
 
Us adjuntem les "CONCLUSIONES DEL ENCUENTRO CON LA ABOGACÍA ESPECIALIZADA EN DERECHO DE FAMILIA" que varen tenir lloc els passats dies 5, 6 i 7 d'octubre a Madrid, organitzat per el Consejo General del Poder Judicial.


CONCLUSIONES TALLER 1 - Guarda y custodia compartida (PDF)  pdf_icon
CONCLUSIONES TALLER 2 - Uso de la vivienda (PDF)  pdf_icon
CONCLUSIONES TALLER 3 - La liquidación de bienes en el régimen de separación de bienes; su acumulación a la acción de divorcio (PDF)  pdf_icon
CONCLUSIONES TALLER 4 - Pequeñas cosas del proceso matrimonial y unificación de criterios (PDF)  pdf_icon

 

 

Unioni Civili e convivenze di fatto. Quali diritti? (Venècia - Maig 2015)

Unioni Civili e convivenze di fatto. Quali diritti?

Venècia - Maig 2015

 

La Asociación Italiana de Abogados de Familia organizó en mayo pasado, en Venezia, una jornada bajo el título  “Unioni Civili e convivenze di fatto. Quali diritti?” al hilo del proyecto legislativo  italiano sobre uniones civiles. A estas  conferencias fue invitada la SCAF, en la persona de  nuestra compañera Concha Ballester Colomer, a fin de transmitir cual es la situación  en España y Cataluña de las parejas de hecho. La exposición se refirió tanto al derecho privado, comparativo entre los diferentes derechos  autonómicos, así  como al derecho público  y constitucional. A resaltar la posición pionera del derecho catalán, desde la ley de uniones estables de pareja de 1998. Se hizo mención de la   repercusión  que la aprobación del matrimonio homosexual (Código Civil de 2005)  ha tenido en el derecho internacional, ibero americano y del entorno europeo. Obvio decir que el matrimonio homosexual  no está reconocido en absoluto por la legislación italiana a día de hoy. Por poner un ejemplo concreto: las parejas italianas  homosexuales, residentes en Italia, y  casadas en  otros países (por ejemplo en España)  no verán reconocido su matrimonio en Italia, pero de acreditarlo, desde la aprobación del proyecto legislativo en cuestión serán reconocidas como pareja de hecho, o unión civil.

En resumen: una sesión de estudio interesantísima en un lugar incomparable.

 

Moment de la intervenció de Concha Ballester

 

 

Encuentro del CGPJ con Abogados de Familia (València - 2014)


Encuentro del CGPJ con Abogados de Familia

Jornades 2014 . València

 

 

Els passat 29, 30 de setembre i 1 d'octubre del 2014 varen tenir lloc a València els Encuentros del CGPJ amb Advocats de Família en els quals va intervenir la nostra companya i vocal de la Junta Directiva de l'SCAF Concha Ballester Colomer i en la qual va pronunciar la seva ponència sobre la prova psicosocial.

Us transcrivim el resum d'aquella ponència que ens ha facilitat:

 

Breve resumen de la ponencia  sobre la prueba psicosocial.

 

En prácticamente todos los Encuentros de CGPJ con Abogados de Familia se ha llamado la atención sobre el informe psicosocial,  pues cuando abres la puerta del equipo técnico,  te adentras en un terreno no jurídico, no regulado, no homologado en sus métodos, o en el que no hay métodos establecidos, y sin embargo se trata de una prueba  que puede determinar la guarda.

 

Casi cada Juzgado de Familia, sea cual sea la comunidad autónoma a la que nos refiramos, tiene, o no, un equipo psicosocial, que arbitra de manera autónoma el  cómo y cuándo realiza  su informe final. La casuística va desde una única  entrevista de la trabajadora social con los progenitores, hasta todas las variedades que se quiera. Esta prueba específica del derecho de familia no encaja en los trámites de la pericial, al practicarse por órganos de auxilio judicial, sometidos a un sistema de responsabilidad diferente o funcionarial, no controlada por los colegios oficiales, que incurre  en una opacidad sistemáticamente denunciada. Ello  sin perjuicio de reconocer la necesidad  de la prueba y la labor  valiosa que en general realizan estos equipos a fin de identificar el mayor beneficio del menor. Pero dado que el 90% de las sentencias reflejan en el fallo las directrices de dicho informe, es una cuestión de seguridad jurídica elemental que dicha prueba, así como el propio equipo psicosocial,  tengan  un marco procesal regulado en la Ley de Enjuiciamiento Civil, comprensivo de su objeto, su función, su composición, la  especialización profesional  ,su  adscripción y en lo posible la regulación de los plazos de emisión de dichos informes que, (según casuística verificada en diferentes demarcaciones  judiciales)  van de cuatro meses hasta tres años,  lo que obviamente no es aceptable. Algunos jueces deniegan esta prueba por cuanto les alarga los procedimientos demasiado. Además  se puso de relieve la necesidad de valorar  el informe en relación con las demás pruebas obrantes en autos, pues,  aunque no es vinculante, en el ya  citado altísimo porcentaje  los juzgados se atienen a las conclusiones  de los dictámenes, incluso no admitiendo ya más prueba  cuando acuerdan  la intervención del equipo técnico. Y se hizo hincapié en recientes sentencias del TS que casan otras de Audiencias Provinciales, basadas en el informe psicosocial exclusivamente, precisamente por no haber tenido en cuenta otras pruebas  y que “pueden  y deben también ser tenidas en cuenta a fin de llegar al principal objetivo del proceso de familia que no es otro que, bajo el prisma, en cada caso concreto,  de  cuál  sea el interés  del menor, procurar a los hijos las relaciones con ambos progenitores más normales posibles y lo más parecidas posibles a la situación anterior a la ruptura” (T.S 29 abril 2013, 19 de julio de 2013 y 17 diciembre 2013). También se puso el acento en la necesidad de que sea el Consejo General del Poder Judicial quien tome la iniciativa a fin de elaborar un protocolo de buenas prácticas profesionales (contando con un equipo multidisciplinar) para la realización de  los informes psicosociales, que pueda aplicarse en todo el territorio nacional. Se deberían unificar  los criterios orientadores, y   metodología  que ha de seguir  un informe sobre custodia, sea  equipo técnico,  perito judicial o perito  de parte. Téngase en cuenta que la máxima expresión de la defensa se encuentra en el recurso y reiterada jurisprudencia sienta que puede impugnarse el dictamen  del equipo técnico si el Juez lo interpreta de modo irracional o contra las reglas de la sana crítica, siendo tarea casi imposible la impugnación del propio dictámen.

 

La ponente, a fin de solventar en lo posible la problemática presentada,  concluyó con dos propuestas: la  necesidad de una regulación/marco en la LEC como medio de prueba específico de los procedimientos de familia, y que el CGPJ tome la iniciativa en la elaboración de un protocolo metodológico general.

 

Concha Ballester Colomer

 Moment de la intervenció de la nostra companya Concha Ballester als Encuentros del CGPJ

Moment de la intervenció de Concha Ballester

 


 

 

Convenio de La Haya de 1996. Repercusiones prácticas.

 

En aquest mateix Encuentro del CGPJ amb Advocats de Família celebrats a València va intervenir-hi també la nostra companya i vocal de la Junta Directiva de l'SCAF Ma. del Pilar Tintoré Garriga exposant les repercusions pràctiques del Conveni de La Haya de 1996 sobre Protecció dels Infants en la què es varen tractar un ampli ventall de qüestions relatives a la protecció internacional dels infants i relatiu a qüestions transfrontereres de protección dels infants.

Us facilitem la documentació relativa a aquella ponència:

 

Ponència Convenio de La Haya. Repercusiones prácticas (PDF)  pdf_icon

  Intervenció de Ma. del Pilar Tintoré
Moment de la intervenció de Maria del Pilar Tintoré